 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|||||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
DUES AREES D'activitat i POBLACIÓ
Calonge és d’aquests municipis principalment situats a la costa, que han vist com en els últims cinquanta anys, ha canviat radicalment no únicament, l’activitat econòmica que durant segles havia portat a terme la seva gent del seu territori, sinó la distribució demogràfica de la població, amb l’aparició de nous nuclis els quals havien estat en el passat, petites localitzacions, essent la majoria petits nuclis de pescadors. D’aquests en trobem varis exemples a part evidentment del mateix Calonge i Sant Antoni de Calonge, tals com el de Castell d’Aro i Platja d’Aro, Torroella de Montgrí i L’Estartit o, el més significatiu entre Selva de Mar i Port de la Selva, a part d’un altre ja més antic com el de Lloret i Lloret de Mar. Cap ha perdut la seva activitat i personalitat, però certament les part situades a la costa, s’han erigit en nuclis molt dinàmics, evidentment durant el període estival principalment. Els dos casos més significatius producte del boom turístic que s’inicià en els anys 60 és el cas de Castell d’Aro i Platja d’Aro i el de Calonge i Sant Antoni de Calonge. En el cas de Torroella de Montgrí, el pes històric i la població fan que continuï tenint un pes molt important la capital del municipi. Els casos de Lloret i Lloret de Mar i el de la Selva de Mar i Port de la Selva, el desnivell es produeix ja segles enrere. El de Lloret a partir del segle XV i el de la Selva de Mar en el segle XVIII, que tot i ésser ja de tan antic, serà amb l’esmentat boom turístic dels 60 quan les dues poblacions creixeran de forma considerable, sobre tot Lloret de Mar. Un gràfic que mostra aquestes diferències i actual demografia, en el cens de l'any 2013 de Idescat.
Avui el municipi de Calonge està integrat principalment per cinc entitats de població com són el mateix Calonge, Sant Antoni de Calonge, Cabanyes, Sant Daniel i Treumal, on la més poblada és Calonge i la menys Cabanyes. Evidentment, a l’estiu Calonge té una mica més d’habitants, però és Sant Antoni de Calonge que situat en un indret immillorable i ben comunicat de la Costa Brava, acull el nombre més grans de residents en el municipi, els habituals i els estiuejants residents i els turistes.
EL TERRITORI CALONGÍ
El municipi de Calonge amb una superfície de 33,6 Km2 pertany a la comarca del Baix Empordà i està limitat de nord-oest-sud, pels municipis de Palamós, Forallac, Sant Sadurní de l’Heura, Santa Cristina d’Aro i finalment Castell-Platja d’Aro. Per la part est, el mar, limitat al nord per la Riera del Belitrà i Riera de l'Aubi, frontera amb el municipi de Palamós i pel sud amb la Platja de Belladona, frontera en aquest cas amb el municipi de Castell-Platja d’Aro. El terme municipal de Calonge és de muntanya i de mar, anant de la cota més baixa del municipi en la platja de Sant Antoni a 0 metres, fins a l’extrem nord-oest de 200 metres d’altitud, tot i que dins del seu territori té dos cims més alts com el Puig Cargol de 363 metres i el Puig de la Cendrosa de 335 metres.
Per tant la seva orografia és variable ja que disposa de part muntanyoses com la Muntanya de Can Mont o Massís de la Creu i altres zones planes com el Pla de Calonge. Pel que fa a la seva hidrografia, Calonge en el seu municipi no disposa de cap riu d’importància, sinó d’un bon nombre de rieres, rials i torrents. La més important, la Riera de Calonge, també denominada a vegades com riu, té un recorregut de 3,5 Km. essent de tipus estacional i alimentada principalment per la Riera dels Molins, Torrent d’en Simonet o el Rifred, a m’és d’altres que són rials de les anteriors.
Al final del seu recorregut la Riera de Calonge, que es canalitza a partir del pont damunt la carretera C-253, vessa les seves aigües a la platja de Sant Antoni en la badia de Palamós, en la cruïlla entre el carrer Ferran Agulló i el Passeig de Josep Mundet. Calonge és un municipi ben comunicat i s’hi pot arribar per terra i per mar, tot i que per mar no disposa de port, sí a pocs quilòmetres hi ha dos ports nàutics, de lleure i pesquers importants, que són el de Palamós a 2 km. i el de Platja d’Aro a 8 Km. La carretera que passa per Sant Antoni de Calonge i que comunica Platja d’Aro i Palamós és la C-253, la que comunica Sant Antoni fins a Calonge és la G-661, que quan arriba a Calonge comunica amb la C-31, actualment via ràpida des de Palamós a Llagostera, la GIV-6612 que va a Romanyà de la Selva i Llagostera, i finalment la GI-660 que va a La Bisbal d’Empordà, a part de gran nombre de camins rurals.
NEIXEMENT DE SANT ANTONI
Com moltes altres poblacions de la costa que es van consolidar assentaments humans a més del poble capital de municipi, com els casos de Lloret de Mar, Platja d’Aro, L’Estartit o Port de la Selva, Sant Antoni, segueix uns paràmetres similars; Calonge estava a l’interior, però a partir del segle XVIII comencen a néixer nuclis de població en el mateix municipi però al costat de la costa, de manera més regular i nombrosa. Durant sis-cents anys, des del segle XII fins el XVIII, la costa es va veure periòdicament afectada per incursions i atacs de vaixells en molts casos de procedència sarraïna i otomana, però també al llarg de la història, d’altres indrets més propers com francesos o genovesos. Hi havia dos grups, els pirates i els corsaris; els pirates eren els que actuaven pel seu compte i per lliure, considerats com lladres del mar, i en canvi els corsaris actuaven de manera similar que els pirates, però amb la diferència que eren instigats per algun rei, cap o govern al qual servien, i amb la dita “patent de cors” tenien la particular venia per atacar posicions i vaixells enemics. Un aspecte molt important era a part dels robatoris, els raptes de persones, per les quals posteriorment demanaven rescat.
Es per això que les poblacions de la costa o es situaven en la mateixa costa però fortament protegides per muralles, com el cas de Tossa de Mar, o contràriament s’establien cap a l’interior com Calonge, Palafrugell o Torroella de Montgrí, que els hi donaven dues gran avantatges: penalitzar l’atacant que havia de fer un trajecte a peu d’anada i tornada, i d’altra banda, albirar als atacants amb temps d’antelació, i al crit de “moros a la costa”, poder així refugiar-se, salvar pertinences i preparar la defensa. La finalització d’aquests atacs ja entrat el segle XVIII, va propiciar que la gent es comences a desplaçar i viure arran de mar en cases sense protecció, habitatges que antigament i els més propers a la costa s’havien dotat de sistemes de defensa, on l’edifici més característic era la torre, i arran de mar a Sant Antoni hi ha un exemple ben característic: la Torre Valentina. Posteriorment l’indret coster es va anar poblant, i entre 1916 i 1923 fou construïda l’església parroquial en honor també a Sant Antoni de Pàdua. Un edifici de l’arquitecte gironí Manuel Almeda i Esteve (1848-1938), d’estil neogòtic, construït en una sola nau, amb capelles laterals amb un esvelt campanar a la part dreta de la façana, i que fou beneïda el mateix any de 1923 essent primer vicaria i passar posteriorment a l’any 1928 a parròquia. La veritable expansió de Sant Antoni, igual que molts altres pobles de la Costa Brava és va iniciar als anys seixanta amb l’allau massiu de turistes, ja no únicament del país, sinó estrangers, fet que va comportar la construcció de molts edificis destinats a habitatges, apartaments estivals, hotels i altres infraestructures, alguns dels quals degradant espais naturals com els de Roca Grossa i Torre Valentina. Avui Sant Antoni és un nucli urbà, el segon després de Calonge, de residència tot l’any, però és en temporada estival, quan es converteix en un centre de gran vivacitat disposant de totes les infraestructures i serveis necessaris, on si podria destaca l’agradable passeig marítim, que tot i disposar de calçada de circulació de vehicle, aquesta és d’únic sentit, d’una sola via i sortosament amb absència de pàrquings per a vehicles, fet ajuda la circulació i passeig de vianants al costat mateix de la platja d’agradable sorra.
DE BELLADONA A DES MONESTRI
La franja litoral del municipi de Calonge és de poc més de quatre quilòmetres i comença per la part sud en la platja de la Belladona limitant amb Castell-Platja d’Aro i acaba per la part nord a pocs carrers després de la desembocadura de la Riera de l’Aubi, en la platja de Es Monestri, concretament fa partió amb Palamós en el carrer del Mar. La platja de Belladona pertany tota al municipi de Calonge, tot i que hi ha un cartell indicatiu de Castell-Platja d’Aro, i està limitada per l’escull “belladona grossa” i els illots de Sant Jordi, a partir dels quals comença la platja de Sant Jordi fins arribar al “Cap Roig” (no confondre amb el Cap Roig de Calella de Palafrugell). El Cap Roig, és una roca d'uns vuit metres d'altitud unida a terra per la mateixa sorra de la platja. Tant la cala de Belladona com la de Sant Jordi, són dues cales de gran bellesa, amb aigües transparents i sorra de granulometria òptima i agradable, enmig d’un paisatge fantàstic. Pujant en direcció nord i abans d’arribar a la penya de les Roques Blanques, s’hi troben diferents cales i platges molt petites i diferents accidents de costa, com la platgeta de Cap Roig, la platja de la Calanca, l’illot o la Punta de Rocacorba. Passada la penya de les Roques Blanques, s’arriba a dues platges molt amples i fondes que són la Platja de Ses Torretes i la platja de Can Cristos, aquesta última molt coneguda i en període estival molt concorreguda per la seva facilitat d’accés, pàrquing a peu de la carretera C-253 entre Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro, i a més per l’accés directe i proper d’un càmping.
El fragment litoral que va quan acaba la platja de Can Cristos en la punta d’en Piferrer fins la Torre Valentina, que de fet és la zona de Treumal, és d’un relleu i morfologia típica de la Costa Brava, i que es pot recórrer a través del camí de ronda, amb trams molt ben conservats, però d’altres, fins hi tot amb risc de relliscar, sobre tot per gent d’edat, i que el consistori n’hauria de tenir més cura.
El trajecte després de la platja de Can Cristos passa per la Cala del Forn, la Cala dels Esculls, la Cala de la Roca del Paller, la Cala de les Roques Planes, el petit cap de les Roques Planes i altres petites cales i platjoles, moltes sense sorra com la Cala Rocosa, Cala dels Corbs o la Cala dels Capellans entre d’altres, fins arribar al Racó dels Homes i el Racó de les Dones. A partir del Racó de les Dones, s’inicia la platja de Torre Valentina que acaba en el Grau de la Riera de Calonge, que de fet només hi vessen les aigües estacionals i en períodes de pluges. La Torre Valentina, era antiga masia que hi havia hagut a peu de platja amb torre de defensa, i que actualment és l’únic vestigi de protecció contra les incursions pirates que queda dempeus, on rere la mateixa, s’hi aixequen uns desafortunats edificis mastodòntics que malmeten llastimosament un paisatge que els avantpassats i la natura havia preservat durant segles.
A partir del Grau de la Riera de Calonge, s’inicia la platja de Sant Antoni d’uns dos quilòmetres de longitud i que arriba fins a unir-se amb la platja Gran de Palamós, on hi fa de frontera la platja Des Monestri. Per tal de protegir la sorra de la platja de les embranzides del mar de la badia de Palamós disposa de tres gran espigons que fins hi tot han estat batejats: espigó Costa Brava, espigó del Mig i espigó de l’Amistat, i a més, han estat fets amb molt d’encert ja que a part de la pròpia protecció i seguretat, fan com una espècie de petites cales dintre d’una platja molt llarga, on en l’espigó de l’Amistat hi ha una zona que damunt la sorra hi poden haver petites barques, com els llaguts; una imatge repetida al llarg i ample d’altres pobles de pescadors de la Costa Brava. La platja de Sant Antoni és un indret agradable per varies raons, la sorra és de granulometria òptima i neta, com les seves aigües, disposant d’una bona amplada, i per tant, de molta capacitat per a banyistes i amants de prendre el sol. A més disposa d’un passeig per a vianants, i un únic i estret vial per a cotxes en un sol sentit i sense aparcament per a vehicles, a més de la vorera entre els edificis i el vial. També són presents altres serveis pels usuaris com vigilància, punts de socors o d’informació turística, entre d’altres, i a part per descomptat, d’una amplia oferta de bars, restaurants i hotels entre altres ofertes i serveis oficials i privats.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: setembre 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |